Les paraules amb les Narcís Comadira acaba el seu últim poemari i que jo he convertit en la carta de presentació del meu blog, són les vaig utilitzar per concluore el treball escrit del meu projecte final de carrera:
"Narcís Comadira, amb un text en prosa, reflexiona sobre el perquè de la poesia, però que pot ser també la reflexió sobre el perquè de qualsevol manifestació artística: en el meu cas, la interpretació musical. I és que aquestes frases m'han estat ressonant tots aquests mesos de treball, i me n'adono que la incògnita a la que busca donar nom el poeta, és en el fons, la que tots tenim present quan entre les tecles del piano o del nostre instrument comencen a sonar les notes d'aquella peça escrita fa més o menys anys i que tant hem estudiat. Perquè tan d'esforç, tant d'estudi, tantes hores, tanta perfecció? És només pel públic, és només per plaer, és només per transmetre, és només per donar a conèixer? O potser hi ha alguna cosa més, quelcom inefable, inabastable, incalculable, indescriptible, però que ens fa emocionar-nos, que ens fa sortir de la sala despullats, conscients que alguna cosa, allà, en aquella estona s'ha revelat davant nostre.
Què? Qui ho sap, però aquest és el gran misteri, l'etern misteri i el que permet la màgia de l'art, reconèixer en ell allò que ni havíem sigut capaços d'imaginar-nos. La vida, l'art, l'etern misteri, l'eterna recerca d'un sentit abans que s'acabi, abans que s'escapi, abans que deixi de sonar..."
