Aquestes són algunes de les peces que tinc en programa. Amb elles vull mostrar l'evolució estilística i tècnica que té lloc en la història de la música, i en concret en l'instrument del piano (provinent de l'antic pianoforte). Us deixo un breu comentari de cada una juntament amb un vídeo.
- Ludwig van Beethoven (1712 - 1773)
Sonata per a piano sol Op.10 nº1 en Mi bemoll Major
Molto allegro e con brio
Molto adagio
Amb
un opus tant inicial, és encara una sonata amb un estil que mira molt
cap al classicisme de Haydn i Mozart, tot i que ja comencen a aparèixer
aquelles característiques que crearan el propi llenguatge beethovenià. En són alguns exemples una rítmica molt marcada, ús del piano com si fos una orquestra, amb la recerca de nombrosos colors i timbres diferents, o els constants canvis dinàmics.
- Robert Schumann (1810 - 1856)
Kinderszenen Op.15
- De gent i països llunyans
- Curiosa història
- L'home cec
- El nen suplicant
- Felicitat perfecte
- Un esdeveniment important
- Somiant
- A la cantonada del foc
- Un cavaller sobre el cavall del bosc
- Massa seriós
- Fa por
- El nen s'adorm
- El poeta parla
Aquest és el regal de noves que Schumann va fer a la seva esposa Clara. És un recull de 13 peces breus on evoca el món d'aquell que acaba d'arribar, de l'infant que amb ulls oberts i atents mira i descobreix tot allò que l'envolta i que veu per primera vegada. Aquestes obres, doncs, ens endinsen en aquell nen que tots teim a dins per fer-nos gaudir de les diferents escenes que es podrien concretar en el desenvolupar-se d'un dia, mentre som conduits per la imaginació d'un infant. Un infant que somia en paisatges llunyans, s'emociona per una bona notícia, es diverteix mirant un home cec, fa volar la imaginació al voltant del foc o es deleix per pujar dalt d'un cavall, però també es calma davant la mirada seriosa del pare, s'espanta davant d'allò que no coneix, i finalment també va a dormir i somia.
- Johannes Brahms (1833 - 1897)
Intermezzo Op.118 nº2
El gèner de l'interludi, que prové de les peces que es feien en els entreactes d'una obra de teatre, es caracteritza per la gran llibertat que dóna al compositor per expressar allò que vulgui. En aquest, un Brahms de ja 60 anys, i a quatre de la seva mort, ha assolit una gran maduresa, no només creativa sinó també vital i emocional. Així, expressa una barreja de sentiments, nostàlgia, melancolia, tristesa, emoció, alegria, però tots ells passats pel sedàs d'una vida ja viscuda sense destacar ni estimar més un sentiment que l'altre. És la mirada d'aquell qui fa memòria de la seva vida i de tots els moments viscuts.
- Edvard Grieg (1843 - 1907)
Concert per a piano i orquestra (primer moviment)
Allegro molto moderato
És l'únic concert que té aquest compositor per a piano. El va escriure l'any 1868, tot i que no es va publicar fins l'any 1872.
Amb
moltes dificultats tècniques, sobretot el tercer moviment, és una de
les obres que ha fet més conegut l'autor. El primer moviment té l'estructura de forma sonata:
consta de dos temes ben diferenciats, enllaçats amb ponts que varien i
enriqueixen l'obra. En la cadenza resumeix tot el material
aparegut fins ara, elevant al màxim el virtuosisme tècnic que
caracteritza aquest concert, tal i com el gènere demanava a l'època.
El
diàleg amb l'orquestra és pautat, deixant, en general, al piano el
desenvolupament d'aquells temes exposats primer per l'orquestra. En la
part central, els papers es concreten, i l'orquestra serà la melodia
acompanyada del piano.
- Béla Bartók (1881 - 1945)
Suite Op.14
Allegretto
Scherzo
Allegro molto
Sostenuto
Escrita
l'any 1916, és una suite amb un llenguatge encara primerenc, ja que és
una obra dels inicis, però tot i així ja conté totes les característiques
tímbriques que tindrà la seva música. Es resumeixen en un ús del piano
més percutit i amb sonoritats extretes de la música popular hongaresa.
Així, imaginar el piano com un creador de diferents sons i textures
musicals, és una de les millors maneres d'apropar-se a aquest nou
llenguatge; són, doncs, les diferents complexitats rítmiques i
tímbriques les que donen cos i desenvolupament a l'obra.